Cómeme el coco, negro

Una companyia ambulant de music-hall, el Teatro Cubano de Revista, formada per artistes al penúltim esglaó de la seva carrera, interpreten una revista musical que es diu "Cómeme el coco, negro". A partir d'una equivocació (la representació ha començat una hora abans del que s'havia anunciat), el públic arriba tard a la funció i quan tot just acaba de seure a la seva cadira l'espectacle s'acaba. Els còmics fan el bis habitual, saluden i es tanca el teló. És aquí on comença el veritable espectacle. La companyia ha de guardar els trastos ràpidament perquè l'endemà han d'actuar a 600 quilòmetres. El públic no vol marxar i protesta. Llavors i sense pensar-s'ho gaire, els còmics es posen a desmuntar. I mentre desmunten expliquen les seves intimitats, els seus secrets i les seves misèries. Es fan amics del públic. I el públic els ajuda a plegar cortines, a aguantar el gos de la vedet, a recollir trastos, a traginar els baguls, etc. Fins i tot el públic és convidat a posar-se les plomes i compartir un entrepà de mortadel·la. Al final, i un cop tot recollit, escombren l'escenari i marxen deixant a tothom assegut a la cadira.