T'odio, amor meu

En aquest espectacle les dones lluiten contra el pas del temps, l'intenten dissimular, busquen la química de la bellesa i de la felicitat; reinventen l'amor, esperen el timbre del telèfon i la visita d'algú que les estimarà, aquesta vegada, de veritat. Esperen sempre. Orgulloses i humiliades. Sempre crispades, enfurismades, lúcides, enfonsades, patètiques, sublims o lamentables, esperen, desesperen i arrenquen rialles, a vegades dolorides, altres alliberadores. I mentre esperen, canten. Canten i ballen perque la música és la mesura més exacta del seu sentiment.