La Xirgu (2015)
La Xirgu
Barcelona, 1927. Margarida Xirgu, la gran dama de l'escena, està a punt d'estrenar "Mariana Pineda", obra del desconegut Federico García Lorca. Quan falten poques hores per alçar el teló, les autoritats de la Dictadura desallotgen el magnífic teatre amb l'excusa de que hi ha perill de despreniments. En realitat, volen censurar el que consideren propaganda republicana. Però la Xirgu, animada pel seu amic i mentor Ramón del Valle Inclán, està decidida a representar-la aquella mateixa nit, encara que sigui en un cabaret de tercera al Paral·lel. Ni les desercions d'alguns membres de la companyia, ni la manca de vestuari i atrezzo ni, fins i tot, les amenaces de mort per part dels monàrquics, la faran desistir del seu propòsit. Però quan sorprenentment Valle Inclán li prohibeix estrenar aquella porqueria per no malmetre definitivament la seva reputació, i el mateix Federico dubta de la seva qualitat i de que valgui la pena exposar-se a la presó o a l'exili per representarla-la, la Margarida haurà de decidir si, com la mateixa Mariana Pineda, ho arrisca tot per la llibertat i l'home que estima.
Enllaços:
Per poder veure els enllaços has de ser membre de Mecanoscrit
Altres pel·lícules del director Sílvia Quer:
-
Quico Sabaté. Sense destí (2022)
Últimes hores de Quico Sabaté, l'últim guerriller antifranquista que el 1959, quan ja s'havia abandonat la lluita armada, va decidir emprendre una perillosa incursió a Espanya amb quatre companys més, travessant rius i muntanyes i perseguits per un regiment de la Guàrdia Civil en un "tour de force" trepidant.
-
La dona del segle (2018)
Als magatzems El Siglo, el paradís del luxe de la Barcelona del 1919, s'inaugura l'exposició d'Isidre Nonell, el pintor dels marginats, una aposta atrevida i polèmica de Clara Morgadas, la directora de l'establiment. Per error, confonen Consuelo Deulofeu amb una de les dependentes. La jove se'n surt tan bé d'aquest malentès que li acaben oferint feina. Però hi ha un problema: les "sigleres" són noies de casa bona, i ella és una òrfena a qui van abandonar a la Casa de la Caritat. La Consuelo no vol rendir-se sense intentar-ho i demana la seva documentació a la monja de l'orfenat. És llavors quan descobreix que és gitana i, per tant, mai podrà treballar a El Siglo. Acudeix al Sindicat de l'Agulla i demana a la seva companya d'orfenat Teresa Pou que li deixi la seva documentació a canvi d'una part del sou que rebrà a El Siglo. La Teresa accepta: és el moment de la vaga de la Canadenca i tothom passa necessitat. La Consuelo entra a treballar a El Siglo.
-
La llum d'Elna (2017)
Elna, Rosselló, 1942. Després de tres anys tornant la dignitat a les mares internades als camps de refugiats i salvant les vides dels seus nadons, la Maternitat d'Elna ha rebut l'ordre de tancament de les autoritats franceses. La seva directora, Elisabeth Eidenbenz, les seves col·laboradores i les mares a qui han ajudat, faran tot el possible per impedir-ho.
-
Febrer (2004)
29 de febrer: un dia inventat?, un dia regalat? Lars Ventin (Julio Manrique), venedor de cases per a gent adinerada, casat i amb un fill, veu com la seva vida es deté aquest dia. Per casualitat llegeix en un periòdic la notícia del suïcidi de -S'Huber (Laura Conejero), la seva antiga núvia. La curiositat i l'amor que encara sent per ella li arrosseguen a visitar el pis de -se-la, del que encara conserva unes claus. Allí descobrirà que l'estudi, on mai deixava entrar a ningú, està ple de cintes. Lars es dóna compte que ella enregistrava compulsivament tota la seva vida. D'una manera desordenada anirà donant forma a tot el passat d'ella, d'altres persones que es van encreuar en la seva vida i d'ell mateix. Tot això, durant tres nits, li ajudarà a entendre-la a ella i a si mateix i, el més important, per què va acabar la seva relació i per què ell va deixar d'escriure, la seva gran passió.
-
Valèria (2001)
Eduard, el fill de Valèria, ha tingut un accident i els metges pronostiquen que el nen no es recuperarà mai. Angoixada per la possibilitat que l'Eduard sigui un incapacitat, Valèria lluita per reeducar-lo, tot i que li i costa perdre l'home que estima, enfrontar-se a la seva família i abandonar la seva carrera artística. El seu fill serà la seva obra, però l'Eduard té vida pròpia i es veurà obligada a renunciar-hi.
-
Carles, príncep de Viana (2001)
Barcelona, 28 de març de 1460. Carles, príncep de Viana i duc de Nemours, primer fill de la reina Blanca de Navarra i de Joan de Trastàmara, arriba d'incògnit a Barcelona, després d'un exili de 10 anys, de pas cap a les terres de Ponent per encapçalar les forces beaumonteses i conquerir per la força el regne de Navarra, que li correspon per dret, i que li ha estat arrabassat pel seu pare en morir la reina Blanca. En aquests 10 anys, Carles s'ha convertit en un príncep errant, que ha recorregut les corts de França, Nàpols i Sicília, per recalar finalment a Mallorca, on el seu pare l'ha fet portar amb enganys. Durant l'absència del príncep, Joan de Trastàmara s'ha fet nomenar rei de Navarra i ha heretat la Corona d'Aragó en morir el seu germà, el rei Alfons.
A Barcelona, però, el destí del príncep prendrà un gir inesperat. La ciutat, dividida en lluites intestines i enfrontada amb Joan II, el rebrà com a 'fill primer nat' del monarca enmig de l'esclat popular, i Carles veurà en aquesta rebuda una nova oportunitat de desafiar el seu pare, l'oportunitat que ha estat esperant durant 10 anys d'exili per fer valer els seus drets i obligar que el rei el nomeni definitivament 'primogènit de tots els seus regnes' en la línia de successió. La notícia de l'arribada de Carles no es farà esperar a la cort d'Olite, on Joan II i la seva jove esposa, Joana Enríquez, començaran a tramar la manera de neutralitzar-lo. Especialment, la reina, connectada amb els interessos castellans de la casa del seu pare, els Enríquez, i amb qui manté secreta correspondència a través del cavaller Juan Carrillo, home de confiança de la família.
Després d'una dura, violenta i humiliant entrevista entre pare i fill, el rei Joan II imposarà a Carles el matrimoni amb Caterina de Portugal, un matrimoni llargament esperat pel rei que Carles tem perquè encara l'allunya més del tron. Carles no s'hi enfronta. Decideix guanyar temps mentre pacta...