La independència, pas a pas (2012)
La independència, pas a pas
Després de la manifestació de l'Onze de Setembre i de la negativa de Mariano Rajoy a negociar el pacte fiscal, la política catalana ha fet un salt qualitatiu: s'han convocat eleccions anticipades i el Parlament, per majoria, ha aprovat que durant la pròxima legislatura es faci una consulta perquè Catalunya pugui decidir sobre el seu futur.
Però és viable, des del punt de vista jurídic, el camí de la independència? De quina manera pot convocar aquesta consulta, el Parlament? La Constitució espanyola és un mur infranquejable? Quines mesures prendrà el govern espanyol enfront de les iniciatives del govern i del Parlament de Catalunya? És possible arribar a una negociació amistosa? Catalunya podria continuar dins de la Unió Europea? Com és que al Quebec i a Escòcia es poden fer referèndums sobre l'autodeterminació i aquí no? La independència és viable, econòmicament?
En el programa, hi participen el ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón; el ponent de la Constitució Miquel Roca; el director de l'Institut d'Estudis Autonòmics i exvicepresident del Tribunal Constitucional Carles Viver Pi-Sunyer; els professors de Ciència Política i experts constitucionalistes Ferran Requejo, Joan Lluís Pérez Fransech, Juan Carlos Gavara, Antoni Abat i Javier Pérez Royo; els economistes Núria Bosch, Ángel de la Fuente i Xavier Cuadras; la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, i l'alcalde d'Arenys de Munt i impulsor de les consultes pel dret a decidir, Josep Manel Ximenis.
Enllaços:
Per poder veure els enllaços has de ser membre de Mecanoscrit
Altres pel·lícules del director Santiago Torres l Ramon Vallès:
-
L'estelada, un símbol provisional (2013)
L'estelada va néixer entre els catalanistes radicals de principis del segle XX, els anomenats «separatistes». A més d'una bandera provisional, també ha estat considerada un símbol de combat; en alguns casos literal: va acompanyar els voluntaris catalans a la Primera Guerra Mundial, els partidaris de Macià que van intentar una insurrecció a Catalunya des de Prats de Molló o els milicians de la columna Macià-Companys durant la Guerra Civil.
També ha estat un símbol de la reivindicació catalanista en àmbits internacionals: va acompanyar els escrits dirigits pels nacionalistes catalans al president nord-americà Wilson i els participants en la conferència de pau de París posterior a la Primera Guerra Mundial; en diferents centres catalans d'arreu es va adoptar com a ensenya pròpia, la qual cosa va provocar la protesta de les autoritats diplomàtiques espanyoles, i fins i tot a la Constitució catalana aprovada a l'Havana en 1928 en presència de Macià es va fixar l'estelada com a bandera oficial de Catalunya.
Es recullen històries com la de l'estelada de seda que van regalar les dones catalanes de Cuba a Francesc Macià i que després l'hi van reclamar indignades perquè consideraven que el president les havia traït en fer-se «autonomista», o la de la foto d'una senyera penjada al telefèric de Montjuïc l'11 de Setembre de 1944 que va ser manipulada pels franquistes per convertir-la en una estelada i reclamar més mà dura contra els «separatistes». També s'explica el naixement, el 1968, en ple franquisme, de l'estelada amb l'estel vermell, creada pel PSAN -Partit Socialista d'Alliberament Nacional-, un partit independentista que volia remarcar el seu caràcter d'esquerra marxista.