Any de Gràcia (2011)

Any de Gràcia

El David té vint anys i arriba a Barcelona buscant una oportunitat. La Gràcia en té seixanta i escaig i li ofereix una habitació a canvi de companyia i atenció. La seva convivència esdevé, des del principi, explosiva. S’adonaran a temps que es necessiten?

Director:
Ventura Pons
Guió:
Carme Morell l Jaume Cuspinera l Ventura Pons
Producció:
Els Films de la Rambla S.A. l Televisió de Catalunya (TV3) l TVE
Interprets:
Durada:
90 min
País:
Gèneres:
Data publicació:
12-07-2012
Muntador:
Pasquiner:
Idiomes:
Format:
DVDrip
Mida:
1,00 GB
Durada:
90 min
Especial:

Enllaços:


Per poder veure els enllaços has de ser membre de Mecanoscrit

Altres pel·lícules del director Ventura Pons:

  • Be Happy! (2019)

    Els MGMC actuen a Londres. Hi van en Peter, psiquiatre freudià casat amb el finlandès Mika; en David, jove britànic gai que viu a Banyoles, addicte al Grinder, i la Coco Lamour, actriu francesa de París. En Peter és molt amic de la Maria, també psiquiatra freudiana, i de la Betsy, la mare d'en David, que viu a Cadaqués. La Maria hi fa un viatge per passar uns dies amb la Betsy. En David treballa en una companyia informàtica de Girona que dirigeix una jove índia, Usha, molt talentosa i que passa una crisi gran amb la seva parella, en Daniel, mallorquí que viu a Barcelona. L'Albert és un famós escriptor britànic retirat a Begur passant el dol per la pèrdua de la seva parella. La Gilda, una gran actriu mig escocesa, mig alemanya, viu a Mallorca i és molt amiga d'en Joan Laínez i dels MGMC. A casa d'ella cada dia és una festassa. Tots estan preocupats per la història del mal d'amor dels xicots joves. Però, com diu Shakespeare "Tot el que és bo, acaba bé" en un viatge de tota la colla a Mallorca.

  • Miss Dalí (2018)

    Anna Maria Dalí és quatre anys més jove que el seu germà Salvador i s'adoren. Ben aviat gaudeixen de l'ambient progressista de l'Espanya republicana, confraternitzant amb grans creadors, com García Lorca o Buñuel. Una arcàdia feliç que es trenca amb l'esclat de les guerres europees, l'arribada de la sempre misteriosa Gala i l'impressionant èxit mundial de Salvador, un dels més grans pintors del segle XX.

  • Oh, quina joia! (2016)

    En Berenguer és de Valls i des de petit té una gran passió: ser actor. Lluita amb totes les seves forces, però l'època que vivim no posa res fàcil als joves. A casa, el seu avi, un patriarca autoritari, passat de rosca, està en contra de la seva "passió equivocada": només gaudeix portant mulates joves que el facin sentir un home com Déu mana. I els pares fan la gara-gara. A Barcelona, ha trobat una ciutat amb un gran ventall de coses a fer i on somiar en allò que desitja. Amb l'Ovidi, company de promoció del teatre, plegats se les empesquen engegant aventures sense un ral fent de tot i més per trobar el seu lloc en l'escena, però la cosa no acaba de rutllar. Una casualitat descobreix una notícia que el sacsejarà. En Berenguer es troba amb un bitllet per viatjar a Los Angeles, on en sis dies i cinc nits buscarà un secret enterrat durant molts anys. Potser una persona l'espera fa dècades a l'altra banda de l'oceà. Ann Joy, una actriu apareguda per brillar encara més agafant-se les mans. El viatge a Califòrnia li canviarà el destí, la manera d'entendre el món i la terra que l'ha vist néixer i, qui ho sap, la seva vida... Serà un viatge emocional curt i potent ple de somriures i qui sap si d'alguna llàgrima.

  • El virus de la por (2015)

    El dia que els cavallets de mar, el grup infantil de natació d'un poliesportiu municipal, comencen a nedar sense cinturó una criatura de quatre anys acusa en Jordi, un dels monitors, de fer un petó a un altre nen. Els pares ho veuen amb inquietud i preocupació. Les versions sobre el petó no coincideixen i fa sortir a superfície sospites, dubtes i temors. Es tracta d'un gest de tendresa per a calmar un nen espantat o hi havia algun altre tipus d'intenció?. El virus de la por obre interrogants sobre els temors contemporanis, les relacions humanes, els prejudicis i la confiança.

  • Cola, Colita, Colassa (Oda a Barcelona) (2015)

    Isabel Steva Hernández, més coneguda com a Colita, és una de les fotògrafes més famoses de la Barcelona del segle XX. S'ha lliurat tant al seu ofici com al plaer d'exercir-lo i ha preferit retratar gent que coneix i, molt especialment, la que estima. Escriptors, cantants, artistes de cinema, però també rostres anònims, apassionants, que recull entre el poble, acaronant-los, sentint-los, ja que el seu art no es distancia. Necessita l'amor per produir-se.

  • Ignasi M. (2013)

    Ignasi M., prestigiós museòleg, viu temps dramàtics però té la capacitat d'explicar-los de forma deliberadament divertida. Durant els anys de bonança tot li anava molt bé, però amb la crisi, la seva empresa va fer fallida. La va intentar salvar hipotecant la seva casa i està a punt de perdre-la assetjat pels bancs. És gai seropositiu i participa en un programa d'assaig clínic, mentre intenta aguantar els mals temps i refer la seva quotidianitat, gaudint cada minut de la seva vida. El seu pare ha intentat suïcidar-se i està reclòs en una residència. La seva exdona, es mou en cadira de rodes, i ha descobert el seu lesbianisme. Els seus dos fills van emigrar molt joves d'okupes a Londres on s'han convertit, el gran en un gran dissenyador d'efectes visuals i el petit en un fotògraf molt prestigiós, però convertit a l'evangelisme... Una família complexa unida per l'amor i la creativitat.

  • Un berenar a Ginebra (2012)

    L'any 1973, a les darreries del franquisme, Mercè Rodoreda coincideix a Ginebra amb el crític literari i editor Josep Maria Castellet i el convida a berenar a casa seva. L'escriptora, certament un personatge recòndit, guardava el secret de tot allò que la concernia; s'havia convertit ella mateixa en secret o, potser, fins i tot, en productora de secrets. Però, aquella tarda, estranyament, s'obrí i en compartí molts.

  • Mil cretins (2011)

    Quinze històries, contemporànies i històriques, on en clau d’humor, sarcasme i valentia es passa comptes amb el dolor, la vellesa, la mort i l’amor, però sobretot amb l’estupidesa humana, sense concessions, afrontant el difícil equilibri entre vida i misèria humana.

  • A la deriva (2009)

    Anna torna d'Àfrica, on ha treballat dos anys com a cooperant en una ONG, i ara treballa com a guàrdia de seguretat en un exclusiu centre de salut als afores de Barcelona. En trencar amb el seu marit i anar-se'n de casa, un company de treball li deixa una autocaravana com a habitatge provisional. Passa unes setmanes en un càmping desert, i després s'instal·la en l'aparcament d'una àrea de servei de l'autopista. En una ronda nocturna del treball coneix un jove, ingressat per ordre judicial, que no camina per causa d'una paràlisi, i que es nega a revelar la seva identitat. Ella sentirà una creixent atracció, que es materialitzarà en una relació fosca i de dependència. Però Anna no pot treure's Àfrica del cap.-

  • Forasters (2008)

    Una mateixa família viu dos fets traumàtics amb quaranta anys de diferència, la pèrdua d'un dels seus membres i com aquesta pèrdua els afecta a tots. A més, l'arribada d'uns nous veïns "forasters", també en aquests dos moments del temps, trastoca la suposada harmonia familiar i social.

  • Barcelona [un mapa] (2007)

    Un matrimoni d'ancians, el germà d'ella i tres rellogats es troben en un pis vell de l'Eixample de Barcelona. L’ancià els vol demanar que se’n vagin, ja que s’ha de morir i vol estar sol en el tram final de la seva vida.

  • Animals ferits (2006)

    Els animals, quan estan ferits, es llepen allà on els fa mal. Aquesta actitud d'autoprotecció l'adoptem els humans quan la vida fa un gir inesperat i ens colpeja on no ens ho esperàvem. En Silvio, la Màrcia, la Clàudia, en Daniel, la Irina, la Mariela i en Jorge Washington són vides que s'entrecreuen, que s'interrelacionen, per uns motius o altres: amorosos, professionals, d'amistat. En Silvio és un home d'èxit. Ronda la cinquantena, té una empresa que funciona, diners, salut, casa a Barcelona i a Cadaqués, una dona que el deixa fer i una amant més jove, la Clàudia, amb qui manté una relació d'igual a igual. La Clàudia té un amic, en Daniel, un jove galerista casat amb la Irina. La parella ha caigut en una rutina que els està distanciant. La Mariela, una immigrant sud-americana, treballa al servei d'en Silvio i la seva dona i té un nòvio, en Jorge Washington, que aspira a una vida millor.

  • Amor idiota (2004)

    'Un dia, d'adolescent, em vaig adonar que era idiota. (...) Ara que vaig camí dels trenta-cinc anys estic convençut que no solament tothom és idiota, sinó que mai no deixem de ser-ho...' Aquest és Pere-Lluc Solans, un jove desorientat i sumit en una crisi existencial. Una nit de copes mentre camina begut pels carrers, coneix la Sandra, una dona molt atractiva que el durà a una obsessió extrema.

  • Menja d'amor (2002)

    Paul, un estudiant de música atractiu i amb talent, treballa com a girador de pàgines en un dels concerts del famós pianista mundial, Kennington, a San Francisco. Paul no és només aplicat, sinó també extraordinàriament atractiu, un fet del que s'adona Kennington i el seu agent Mansourian, dos homes en el punt més alt de les seves carreres. Kennington i Paul es troben de nou a Barcelona on el noi està de vacances amb la seva mare, Pamela, que intenta superar l'abandonament del seu marit. Paul i Kennington s'enamoren però això té implicacions diferents per a cadascun d'ells. Kennington fuig cap a casa escapant del compromís. Pamela, mentrestant, comença a guanyar autoconfiança però Paul ja no és un nen. De retorn als Estats Units, Paul aprèn que la seva carrera musical no progressarà com ell vol: simplement no té prou talent. Paul i Pamela aprendran a construir una relació més profunda.

  • El gran Gato (2002)

    Un programa musical documentat ofereix una mirada al llegat que va deixar l’extraordinari cantant i compositor, Javier Patricio Gato Pérez. La pel·lícula recull el concert on artistes vocals populars d’avui dia toquen quinze de les seves cançons més memorables. Les dades (el document) i el llegat (el treball) coexisteixen en la narració i serveixen per facilitar una comprensió més gran de Gato i d’una era: la immigració, la barreja de cultures i llengües, creadors gitanos sedentaris de la rumba catalana, desitjos creatius encarnats en el llegendari club de música en viu de Barcelona, Zeleste, la lluita i la pressió del músic anònim... un testimoni de la vida i la voluntat de guanyar-se tota una generació.

  • Anita no perd el tren (2000)

    Anita ha estat treballant de taquillera en un cinema de barri durant tres dècades. Enderroquen el local per construir unes multisales i la prejubilen perquè no s'adiu amb la nova imatge de l'empresa. Anita continua anant per inèrcia al lloc del cinema, on ara estan aixecant les noves sales. Per atzar acaba lligant amb l'home que condueix l'excavadora de l'obra i això sembla que li obri una porta d'esperança per al futur.

  • Morir (o no) (2000)

    Set històries independents que culminen amb la mort d'un dels protagonistes. Un director de cinema que vol sortir de la seva crisi creativa. Un heroïnòman que no es resisteix a la droga. Una nena que s'ofega amb els ossos del pollastre. Un malalt que no aconsegueix el botó d'alarma de l'hospital. Una histèrica que s'afarta amb pastilles i Aigua del Carme. Un jove motorista atropellat per la policia. Un executiu víctima d'un assassí a sou. No morir: Les set històries s'encadenen, en clau d'humor, en una sola: ningú mor i tots els personatges tenen relació entre ells.

  • Amic/Amat (1999)

    Un professor malalt i homose*ual ha decidit què vol deixar als altres quan ell ja no hi sigui. Una herència en forma d'assaig. El millor dels seus amics es rebel·la per una herència que podria estar contaminada per la por a la mort. El millor dels seus estudiants rebutja ser l'hereditari amb l'objectiu de mantenir una llibertat fosca i ambigua que el converteixen en l'objecte de desig del professor. Cinc personatges lluiten, es barallen i s'ataquen mentre descobreixen les seves aficions i passions i reconsideren traumàticament el futur incomprensible.

  • Carícies (1998)

    Obra sobre la soledat urbana, un catàleg fecund del nostre temps que els seus autors semblen suavitzar, de tant en tant, amb tocs d’alta comèdia i més d’una incursió en l’herència de l’absurd.

  • Actrius (1997)

    Una jove estudiant de teatre entrevista tres actrius: una diva internacional, una estrella de televisió i una directora de doblatge, i descobreix, en els seus records, la grandesa i la misèria del teatre; una autèntica metàfora de la vida.

  • El perquè de tot plegat (1995)

    Fris minimalista en quinze episodis sobre el comportament humà (voluntat, enteniment, honestedat, sinceritat, submissió, competició, passió, compenetració, ego, despit, desig, gelosia, amor, fe i dubte) situat entre dues històries sobre la voluntat i el dubte.

  • Què t'hi jugues, Mari Pili? (1991)

    Tres dones joves que comparteixen pis decideix fer una aposta: qui serà la primera que trobi un home que els pregunti el seu nom? A partir d'aquí esclata una guerra de sexes amb un final feliç.

  • Puta misèria! (1989)

    Dos joves amics sense feina tenen una idea juntament amb una altra amiga, una noia que viu traficant drogues per trobar una sortida a la situació miserable: segrestar un home ric de la ciutat. Però com a desafortunats que són, poc instruïts en la verdadera maldat del ser humà, s'equivoquen en l'elecció de la víctima i es queden atrapats en la seva pròpia trampa, sortint cremats i amb la cua entre les cames. Per parafrasejar a Brecht, de n'adonen que, en aquesta vida, l'home mai no és prou savi perquè just quan no estàs a l'aguait, t'enxampen.

  • La rossa del bar (1986)

    El Mario es troba dominat per la seva esposa i a més pateix del bloqueig de l'escriptor. Va a un bar on coneix a una exuberant prostituta rossa a través del seu company de pis, un gigoló gai. Amb l'ajuda d'en Mario, la noia aconsegueix millors treballs. Això, li porten a en Mario una millora en la seva vida.

  • El vicari d'Olot (1981)

    En un petit poble de La Garrotxa, Olot, aprofiten la visita d'una autoritat eclesiàstica, en període de vacances, per a organitzar unes jornades sobre el tema de la religió i el sexe en l'actualitat. Això provoca que el poble es divideixi en dos bàndols, els que estan a favor i els que estan en contra del "Congrés", fins que finalment després d'una sèrie de negociacions entre ambdós bàndols, s'arriba al consens.